13. Pràctica de redimensionament, creació i muntatge de particions¶

Un cop engegat el mode gràfic triat al pas anterior, el primer que ens trobarem serà una pantalla similar a la següent, on es pot veure la finestra, oberta ja, corresponent al programa Gparted pròpiament dit.

Podem veure que el disc d'aquesta plantilla incorpora una gran partició anomenada "/dev/vda3" majoritàriament buida (en realitat es correspon a la partició arrel del sistema Ubuntu, tot i que això no és necessari saber-ho), a més d'altres com "/dev/vda2" (la partició ESP), "/dev/vda4", etc. L'objectiu de la pràctica serà reduir la mida d'aquesta partició per tal d'obtenir un espai buit on crear-ne una nova partició. Així doncs...

5. ... cliquem amb el botó dret sobre la partició que volem redimensionar per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar precisament aquesta acció: redimensionar

6. Apareixerà un quadre, on podem indicar l'espai lliure (posterior a la partició en qüestió) que volem obtenir a costa de reduir en la mateixa quantitat de MBs la mida d'aquesta partició. A la captura es pot veure que es vol crear un espai de 50GiB.

I, efectivament, aquest és el resultat:

7. Tot seguit, crearem una nova partició en l'espai buit. Per això, tornem a clicar amb el botó dret, ara sobre l'espai buit en qüestió, per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar l'acció de "nova"

8. Al quadre que hi apareix, podem triar, entre altres detalls, la mida que volem que tingui aquesta nova partició (per defecte ocuparà tot l'espai buit disponible, és a dir, els 50GiB) i el sistema de fitxers amb el qual la volem formatar (és a dir, el tipus d'estructura lògica interna amb què volem bastir la partició per tal de poder començar a introduir-hi dades en forma de carpetes i fitxers). Tal com es pot veure a la captura següent, el programa GParted ofereix un ampli ventall per triar el sistema de fitxers (el "format") desitjat per una partició; d'entre els més utilitzats a sistemes Linux en podem destacar "Ext4" (és el que escollirem) però també "Btrfs" o "Xfs", així com també "Fat32"; d'entre els més utilitzats a sistemes Windows en trobem "Ntfs", "Exfat" i també "Fat32".

A la següent captura es pot observar que hem afegit també una etiqueta a la partició (en aquest cas, "Les meves dades"), la qual no és res més que un nom identificador, totalment opcional.

9. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc just en aquest punt on hem arribat

No obstant, fins que no cliquem sobre el botó del "check" verd, no s'implementaran de forma efectiva tots els passos anteriors. És per això que en el moment que fem aquest clic, apareixerà el quadre següent preguntant-nos si estem segurs, perquè ja no hi haurà marxa enrera: el disc serà modificat definitivament

10. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc, ara sí, amb tot el procés finalitzat. La nova partició s'anomena "/dev/vda5"

Ja podrem, doncs, tancar el programa GParted. En desaparèixer la finestra de l'aplicació, se'ns descobriran les diferents icones ubicades a l'entorn d'escriptori minimalista incorporat al sistema Live. Podem fer servir la icona d'"Exit" per apagar la màquina.

Un cop engegat el mode gràfic triat al pas anterior, el primer que ens trobarem serà una pantalla similar a la següent, on es pot veure la finestra, oberta ja, corresponent al programa Gparted pròpiament dit.

Podem veure que el disc d'aquesta plantilla incorpora una gran partició anomenada "/dev/vda1" majoritàriament buida (en realitat es correspon a la partició arrel del sistema Ubuntu, tot i que això no és necessari saber-ho), a més d'altres com "/dev/vda3", etc. L'objectiu de la pràctica serà reduir la mida d'aquesta partició per tal d'obtenir un espai buit on crear-ne una nova partició. Així doncs...

5. ... cliquem amb el botó dret sobre la partició que volem redimensionar per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar precisament aquesta acció: redimensionar

6. Apareixerà un quadre, on podem indicar l'espai lliure (posterior a la partició en qüestió) que volem obtenir a costa de reduir en la mateixa quantitat de MBs la mida d'aquesta partició. A la captura es pot veure que es vol crear un espai de 50GiB.

I, efectivament, aquest és el resultat:

7. Tot seguit, crearem una nova partició en l'espai buit. Per això, tornem a clicar amb el botó dret, ara sobre l'espai buit en qüestió, per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar l'acció de "nova"

8. Al quadre que hi apareix, podem triar, entre altres detalls, la mida que volem que tingui aquesta nova partició (per defecte ocuparà tot l'espai buit disponible, és a dir, els 50GiB) i el sistema de fitxers amb el qual la volem formatar (és a dir, el tipus d'estructura lògica interna amb què volem bastir la partició per tal de poder començar a introduir-hi dades en forma de carpetes i fitxers). Tal com es pot veure a la captura següent, el programa GParted ofereix un ampli ventall per triar el sistema de fitxers (el "format") desitjat per una partició; d'entre els més utilitzats a sistemes Linux en podem destacar "Ext4" (és el que escollirem) però també "Btrfs" o "Xfs", així com també "Fat32"; d'entre els més utilitzats a sistemes Windows en trobem "Ntfs", "Exfat" i també "Fat32".

A la següent captura es pot observar que hem afegit també una etiqueta a la partició (en aquest cas, "Les meves dades"), la qual no és res més que un nom identificador, totalment opcional.

9. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc just en aquest punt on hem arribat

No obstant, fins que no cliquem sobre el botó del "check" verd, no s'implementaran de forma efectiva tots els passos anteriors. És per això que en el moment que fem aquest clic, apareixerà el quadre següent preguntant-nos si estem segurs, perquè ja no hi haurà marxa enrera: el disc serà modificat definitivament

10. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc, ara sí, amb tot el procés finalitzat. La nova partició s'anomena "/dev/vda4"

Ja podrem, doncs, tancar el programa GParted. En desaparèixer la finestra de l'aplicació, se'ns descobriran les diferents icones ubicades a l'entorn d'escriptori minimalista incorporat al sistema Live. Podem fer servir la icona d'"Exit" per apagar la màquina.

Un cop engegat el mode gràfic triat al pas anterior, el primer que ens trobarem serà una pantalla similar a la següent, on es pot veure la finestra, oberta ja, corresponent al programa Gparted pròpiament dit.

Podem veure que el disc d'aquesta plantilla incorpora una gran partició anomenada "/dev/vda3" majoritàriament buida (en realitat es correspon a la partició arrel del sistema Ubuntu, tot i que això no és necessari saber-ho), a més d'altres com "/dev/vda4", etc. L'objectiu de la pràctica serà reduir la mida d'aquesta partició per tal d'obtenir un espai buit on crear-ne una nova partició. Així doncs...

5. ... cliquem amb el botó dret sobre la partició que volem redimensionar per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar precisament aquesta acció: redimensionar

6. Apareixerà un quadre, on podem indicar l'espai lliure (posterior a la partició en qüestió) que volem obtenir a costa de reduir en la mateixa quantitat de MBs la mida d'aquesta partició. A la captura es pot veure que es vol crear un espai de 50GiB.

I, efectivament, aquest és el resultat:

7. Tot seguit, crearem una nova partició en l'espai buit. Per això, tornem a clicar amb el botó dret, ara sobre l'espai buit en qüestió, per tal que aparegui el menú contextual d'opcions i poguem sel·leccionar l'acció de "nova"

8. Al quadre que hi apareix, podem triar, entre altres detalls, la mida que volem que tingui aquesta nova partició (per defecte ocuparà tot l'espai buit disponible, és a dir, els 50GiB) i el sistema de fitxers amb el qual la volem formatar (és a dir, el tipus d'estructura lògica interna amb què volem bastir la partició per tal de poder començar a introduir-hi dades en forma de carpetes i fitxers). Tal com es pot veure a la captura següent, el programa GParted ofereix un ampli ventall per triar el sistema de fitxers (el "format") desitjat per una partició; d'entre els més utilitzats a sistemes Linux en podem destacar "Ext4" (és el que escollirem) però també "Btrfs" o "Xfs", així com també "Fat32"; d'entre els més utilitzats a sistemes Windows en trobem "Ntfs", "Exfat" i també "Fat32".

A la següent captura es pot observar que hem afegit també una etiqueta a la partició (en aquest cas, "Les meves dades"), la qual no és res més que un nom identificador, totalment opcional.

9. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc just en aquest punt on hem arribat

No obstant, fins que no cliquem sobre el botó del "check" verd, no s'implementaran de forma efectiva tots els passos anteriors. És per això que en el moment que fem aquest clic, apareixerà el quadre següent preguntant-nos si estem segurs, perquè ja no hi haurà marxa enrera: el disc serà modificat definitivament

10. A la següent captura es pot veure com ha quedat el disc, ara sí, amb tot el procés finalitzat. La nova partició s'anomena "/dev/vda5"

Ja podrem, doncs, tancar el programa GParted. En desaparèixer la finestra de l'aplicació, se'ns descobriran les diferents icones ubicades a l'entorn d'escriptori minimalista incorporat al sistema Live. Podem fer servir la icona d'"Exit" per apagar la màquina.

4. Pitjarem, en la llista de dispositius mostrada a l'esquerra de la finestra, sobre el ítem que representa el disc de la màquina (identificat per "107 GB Hard Disk"; els altres dispositius són la lectora de CD/DVD i dispositius virtuals generats pel propi sistema "Live"). D'aquesta manera, se'ns mostrarà en la zona central el seu esquema de particionament actual. Allà hi pitjarem sobre la partició que volem redimensionar en concret, per tal que aparegui "activa" d'un altre color; això indica que totes les operacions que fem a partir d'ara seran realitzades sobre aquesta partició en concret.

5. Amb la partició adient sel·leccionada, pitjarem sobre el botó de les rodes dentades per a què hi apareguin les diferents accions que hi podem fer sobre aquesta partició. De totes elles, triarem l'opció "Resize..."

6. Ens apareixerà la següent finestra emergent, on simplement haurem de pitjar al botó "Authenticate" per tal d'obtenir automàticament els permisos que ens permetran realitzar la tasca a fer

7. Tot seguit ens apareixerà la següent finestra, on haurem de decidir justament la mida que volem per la partició. A la captura es pot observar com hem indicat que volem deixar 50GB d'espai lliure després d'ella

8. Ja tindrem, doncs, l'espai buit creat, tal com mostra la següent captura. El pas següent és crear una nova partició en aquest espai, cosa que podem fer, com també mostra la següent captura, pitjant sobre el botó amb el símbol del "+".

9. Ens apareixerà una primera finestra on podrem establir la mida d'aquesta nova partició (per defecte ocuparà tot l'espai buit que hem deixat, és a dir, 50GB):

10. Seguidament, ens apareixerà una segona finestra on podrem establir bàsicament dues característiques més de la nova partició: la seva etiqueta ("Les meves dades"; recodem que una etiqueta és tan sols un nom identificador, totalment opcional, que podem assignar a la partició) i el sistema de fitxers amb el qual es formatarà (hi ha diferents opcions a triar: en aquesta pràctica escollirem l'opció per defecte, "Internal disk for use with Linux system only (Ext4)", però també hi hauria la possibilitat de triar el format FAT32, o el format NTFS -més propi de sistemes Windows-, o el format Ext4 combinat amb LUKS per disposar de particions xifrades amb contrasenya, o altres, a especificar manualment)

11. La captura següent mostra el resultat obtingut fins aquí:

Ja hem acabat, doncs: ja podem tancar el programa i continuar en la sessió "Live" per probar altres aplicacions incorporades de sèrie en l'escriptori Gnome o bé apagar el sistema (pitjant al botó superior dret de la pantalla)

4. Pitjarem, en la llista de dispositius mostrada a l'esquerra de la finestra, sobre el ítem que representa el disc de la màquina (identificat per "107 GB Hard Disk"; els altres dispositius són la lectora de CD/DVD i dispositius virtuals generats pel propi sistema "Live"). D'aquesta manera, se'ns mostrarà en la zona central el seu esquema de particionament actual. Allà hi pitjarem sobre la partició que volem redimensionar en concret, per tal que aparegui "activa" d'un altre color; això indica que totes les operacions que fem a partir d'ara seran realitzades sobre aquesta partició en concret.

5. Amb la partició adient sel·leccionada, pitjarem sobre el botó de les rodes dentades per a què hi apareguin les diferents accions que hi podem fer sobre aquesta partició. De totes elles, triarem l'opció "Resize..."

6. Ens apareixerà la següent finestra emergent, on simplement haurem de pitjar al botó "Authenticate" per tal d'obtenir automàticament els permisos que ens permetran realitzar la tasca a fer

7. Tot seguit ens apareixerà la següent finestra, on haurem de decidir justament la mida que volem per la partició. A la captura es pot observar com hem indicat que volem deixar 50GB d'espai lliure després d'ella

8. Ja tindrem, doncs, l'espai buit creat, tal com mostra la següent captura. El pas següent és crear una nova partició en aquest espai, cosa que podem fer, com també mostra la següent captura, pitjant sobre el botó amb el símbol del "+".

9. Ens apareixerà una primera finestra on podrem establir la mida d'aquesta nova partició (per defecte ocuparà tot l'espai buit que hem deixat, és a dir, 50GB):

10. Seguidament, ens apareixerà una segona finestra on podrem establir bàsicament dues característiques més de la nova partició: la seva etiqueta ("Les meves dades"; recodem que una etiqueta és tan sols un nom identificador, totalment opcional, que podem assignar a la partició) i el sistema de fitxers amb el qual es formatarà (hi ha diferents opcions a triar: en aquesta pràctica escollirem l'opció per defecte, "Internal disk for use with Linux system only (Ext4)", però també hi hauria la possibilitat de triar el format FAT32, o el format NTFS -més propi de sistemes Windows-, o el format Ext4 combinat amb LUKS per disposar de particions xifrades amb contrasenya, o altres, a especificar manualment)

11. La captura següent mostra el resultat obtingut fins aquí:

Ja hem acabat, doncs: ja podem tancar el programa i continuar en la sessió "Live" per probar altres aplicacions incorporades de sèrie en l'escriptori Gnome o bé apagar el sistema (pitjant al botó superior dret de la pantalla)

Desgraciadament, l'eina Gnome Disks no és capaç de redimensionar sistemes de fitxers de tipus Btrfs, que és justament el format emprat per defecte en les instal·lacions dels sistemes Fedora (és a dir, el format de la partició "/dev/vda3"). Així que amb aquesta combinació d'eina<->plantilla-base no podrem continuar realitzant la pràctica

1. Iniciem l'escriptori. Apareixerà el següent menú inicial, on triarem l'opció per defecte (o simplement esperarem a que s'activi sola):

2. A continuació se'ns demanarà triar l'idioma del teclat: podem triar l'opció per defecte ("Don't touch keymap") amb la qual cosa el teclat es configurarà en anglès. Com que en principi no s'escriurà res (tot es farà amb ratolí), es podria triar aquesta opció i prou, però si es vol escollir el teclat espanyol (amb l'opció "Select keymap from arch list", tal com mostra la primera de les captures de pantalla següents), caldrà anar responent a tot un seguit de pantalles que aniran apareixent a partir de llavors. Concretament, són aquestes (les opcions que hi apareixen marcades són les adients a sel·leccionar en cadascuna):

3. Seguidament, se'ns preguntarà per l'idioma en què volem mostrar els programes. A la captura es veu com hem triat l'idioma "04" (català)

4. Finalment, se'ns preguntarà si volem iniciar el mode gràfic (resposta per defecte, valor "0") o entrar en un terminal (valor "2"). Justament aquí és on haurem de triar explícitament la darrera opció, tal com es mostra a la captura de pantalla següent:

Entrarem en un terminal directament com a usuari administrador "root"

1. Iniciem l'escriptori. Apareixerà el següent menú inicial, on podem triar l'opció per defecte (la qual, abans d'iniciar l'entorn "Live" fa una comprovació del fitxer Iso per assegurar-se que no estigui corrupte) o bé la primera opció "Start Fedora Workstation-Live", que inicia l'entorn "Live" directament:

2. A continuació ens apareixerà la finestra següent, on pitjarem sobre el botó "Not now" perquè no volem iniciar la instal·lació en disc de cap sistema Fedora sinó simplement iniciar un entorn "Live"

Fent-ho així, efectivament, haurem iniciat automàticament una sessió "Live" dins de l'entorn Gnome (que és l'escriptori per defecte de Fedora Workstation).

3. A partir d'aquí només hem d'anar a buscar un programa que ens doni accés al terminal. La manera més fàcil per fer això és pitjant sobre la cantonada superior esquerra de la pantalla (allà on posa "Activities") i, a la caixa de recerca que llavors apareixerà a la zona central superior de l'escriptori, escriure-hi la paraula "terminal": tal com es mostra a la captura següent, haurà d'aparèixer la icona corresponent a un programa:

Només caldrà pitjar sobre aquesta icona i ja tindrem el terminal a la vista:

4. No obstant, per defecte aquest terminal s'obre amb els permisos de l'usuari que ha iniciat la sessió d'escriptori "Live", que és un usuari amb molts pocs permisos. Per realitzar les tasques requerides per la pràctica, necessitem que l'usuari de treball sigui l'administrador del sistema (l'usuari "root"). Per convertir-nos en ell, només caldrà executar al terminal la comanda següent (tal com mostra també la captura següent):

$ sudo -i

1. Observarem primer l'estructura de particions dels dispositius de blocs (discos, CD/DVD...) reconeguts pel sistema mitjançant la següent comanda

# lsblk

Tal com es pot veure a la captura següent, corresponent a la sortida de la comanda anterior, a més d'altres dispositius que no ens interessen (com els de tipus "loop" o "zram", per ús intern del sistema "Live", o la pròpia lectora de CD/DVD, "sr0"), en la plantilla utilitzada hi ha un disc anomenat "vda" de 100GB on destaca de molt per la seva mida la partició "vda3". Aquesta serà la partició que encongirem

# lsblk -o NAME,TYPE,SIZE,MOUNTPOINTS,FSTYPE,FSSIZE,FSUSED,FSAVAIL,FSUSE%

# df -hT

# file -s /dev/vda3

# tune2fs -l /dev/vda3

2. Un cop reconeguda la partició d'interès com la "/dev/vda3", procedirem a encongir-la. Aquí cal tenir en compte un concepte molt important, que és que no és el mateix la partició en sí (que no és res més que una "caixa" buida reconeguda per Linux amb un inici i un final dins del disc) que el sistema de fitxers que conté (el qual representa la seva estructura interna). Això a la pràctica significa que hem de redimensionar les dues coses: en el cas d'engrandir, primer ho faríem amb la partició i seguidament, per poder fer ús efectiu d'aquest nou espai, ho faríem amb el sistema de fitxers; en el cas d'encongir (que és el cas d'aquesta pràctica), primer encongirem el sistema de fitxers per tal què pugui caber en la nova mida que tindrà la partició (això ho podrem fer, òbviament, sempre i quan encara hi hagi espai sense utilitzar dins del sistema de fitxers que ens permeti reduir la seva mida sense problema), la qual encongirem a continuació en un segon pas.

Així doncs, encongirem 50GB el sistema de fitxers de "/dev/vda3" amb la següent comanda (la qual, atenció, només funciona en particions formatejades en Ext2/Ext3/Ext4; en el cas de tenir un altre sistema de fitxers, caldria conèixer quina seria la comanda equivalent), tenint en compte que la seva mida original era de prop de 80GB, tal com hem vist a la sortida de la comanda lsblk anterior (el valor numèric que s'indica a resize2fs es correspon a la mida final que volem que tingui el sistema de fitxers de la partició indicada, independentment de la mida que tingués originalment):

# resize2fs /dev/vda3 30G

# fsck.ext4 -f /dev/vda3

3. El següent pas, com hem dit, un cop encongit el sistema de fitxers, és encongir "el contenidor" on es troba, és a dir, la partició. Aquest pas és necessari perquè si no el féssim, hi haurà un espai inútil sense poder utilitzar, ja que per una banda no el podríem fer servir per emmagatzemar dades (ja que no estaria formatejat) però per l'altra estaria bloquejat per fer res en ell perquè constaria que aquest espai pertany a una determinada partició ja existent, i el que volem precisament és crear-ne una de nova en aquest espai sense format.

Una de les eines de gestió de particions més coneguda és fdisk. No obstant, no té cap opció per redimensionar particions, així que el mètode a utilitzar serà eliminar la partició actual i crear-ne una de nova començant pel mateix lloc que l'antiga amb una mida més petita (englobant tot el sistema de fitxers encongit prèviament, això sí). Si sorprén el fet que eliminar una partició no esborra la informació, hem de tenir present que la informació està emmagatzemada al sistema de fitxers i que les particions només són el mètode per accedir-hi: el que estem fent, doncs, és deixar la informació temporalment inaccessible per tot seguit ubicar-la de nou. Així doncs, el procés serà el següent: primer executarem la comanda fdisk sobre el disc on treballarem...:

# fdisk /dev/vda

...i això ens portarà a un entorn interactiu on haurem d'indicar les opcions adients. Concretament:

• La tecla 'p' (de 'print') ens mostra l'estructura de particions del disc

• La tecla 'd' de ('delete') ens permetrà eliminar la partició triada a continuació (en el nostre cas, la nº3)

• La tecla 'n' de ('new') ens permetrà crear una nova partició, la qual indicarem que sigui la nº3 de nou, que comenci al mateix sector que començava l'anterior partició nº3 però que acabi, atenció, no al darrer sector disponible (perquè llavors estaríem recreant de nou una partició amb la mateixa mida que l'antiga) sinó que tingui "només" 30G, que és justament l'espai amb el què hem encongit el sistema de fitxers; noteu que per indicar mida en lloc d'un número final de sector cal precedir la xifra pel símbol "+". A la pregunta de si volem esborrar la "signatura" de la partició pretèrita podem contestar que sí.

• La tecla 'w' de ('write') cal prèmer-la per a què tots aquest canvis es facin efectius al disc

4. Un cop ja tenim l'espai buit per poder crear una nova partició, ho farem, de nou utilitzant l'eina fdisk, de forma similar al punt anterior:

# fdisk /dev/vda

Ara haurem de prèmer només la tecla 'n' (per crear una nova partició, la qual, en aquest cas, serà la nº5 perquè és la primera xifra disponible i tindrà com a primer i darrer sector del disc el que la pròpia eina ens proposi, ja que seran el primer i darrer sector disponible d'espai buit, respectivament) i la tecla 'w' (per escriure els canvis en disc)

Podem confirmar, ja des de fora de la consola interactiva interna de l'eina fdisk, que, efectivament, tenim una nova partició ("/dev/vda5") amb una mida de prop de 50GB, tal com volíem, executant directament la comanda següent (equivalent a la tecla 'p' dins de la consola interactiva):

# fdisk -l /dev/vda

5. Finalment, li haurem d'assignar un sistema de fitxers a aquesta nova partició (és a dir, l'haurem de "formatar"). Això ho podem aconseguir fàcilment amb la següent comanda, la qual formatarà la partició indicada concretament en Ext4 (tot i que la pròpia comanda mkfs és capaç de formatar en molts altres formats diferents, si així ho desitjem), afegint-hi una etiqueta:

# mkfs.ext4 -L "Les meves dades" /dev/vda5

1. Observarem primer l'estructura de particions dels dispositius de blocs (discos, CD/DVD...) reconeguts pel sistema mitjançant la següent comanda

# lsblk

Tal com es pot veure a la captura següent, corresponent a la sortida de la comanda anterior, a més d'altres dispositius que no ens interessen (com els de tipus "loop" o "zram", per ús intern del sistema "Live", o la pròpia lectora de CD/DVD, "sr0"), en la plantilla utilitzada hi ha un disc anomenat "vda" de 100GB on destaca de molt per la seva mida la partició "vda1". Aquesta serà la partició que encongirem

# lsblk -o NAME,TYPE,SIZE,MOUNTPOINTS,FSTYPE,FSSIZE,FSUSED,FSAVAIL,FSUSE%

# df -hT

# file -s /dev/vda1

# tune2fs -l /dev/vda1

2. Un cop reconeguda la partició d'interès com la "/dev/vda1", procedirem a encongir-la. Aquí cal tenir en compte un concepte molt important, que és que no és el mateix la partició en sí (que no és res més que una "caixa" buida reconeguda per Linux amb un inici i un final dins del disc) que el sistema de fitxers que conté (el qual representa la seva estructura interna). Això a la pràctica significa que hem de redimensionar les dues coses: en el cas d'engrandir, primer ho faríem amb la partició i seguidament, per poder fer ús efectiu d'aquest nou espai, ho faríem amb el sistema de fitxers; en el cas d'encongir (que és el cas d'aquesta pràctica), primer encongirem el sistema de fitxers per tal què pugui caber en la nova mida que tindrà la partició (això ho podrem fer, òbviament, sempre i quan encara hi hagi espai sense utilitzar dins del sistema de fitxers que ens permeti reduir la seva mida sense problema), la qual encongirem a continuació en un segon pas.

Així doncs, encongirem 50GB el sistema de fitxers de "/dev/vda1" amb la següent comanda (la qual, atenció, només funciona en particions formatejades en Ext2/Ext3/Ext4; en el cas de tenir un altre sistema de fitxers, caldria conèixer quina seria la comanda equivalent), tenint en compte que la seva mida original era de prop de 80GB, tal com hem vist a la sortida de la comanda lsblk anterior (el valor numèric que s'indica a resize2fs es correspon a la mida final que volem que tingui el sistema de fitxers de la partició indicada, independentment de la mida que tingués originalment):

# resize2fs /dev/vda1 30G

# fsck.ext4 -f /dev/vda1

3. El següent pas, com hem dit, un cop encongit el sistema de fitxers, és encongir "el contenidor" on es troba, és a dir, la partició. Aquest pas és necessari perquè si no el féssim, hi haurà un espai inútil sense poder utilitzar, ja que per una banda no el podríem fer servir per emmagatzemar dades (ja que no estaria formatejat) però per l'altra estaria bloquejat per fer res en ell perquè constaria que aquest espai pertany a una determinada partició ja existent, i el que volem precisament és crear-ne una de nova en aquest espai sense format.

Una de les eines de gestió de particions més coneguda és fdisk. No obstant, no té cap opció per redimensionar particions, així que el mètode a utilitzar serà eliminar la partició actual i crear-ne una de nova començant pel mateix lloc que l'antiga amb una mida més petita (englobant tot el sistema de fitxers encongit prèviament, això sí). Si sorprén el fet que eliminar una partició no esborra la informació, hem de tenir present que la informació està emmagatzemada al sistema de fitxers i que les particions només són el mètode per accedir-hi: el que estem fent, doncs, és deixar la informació temporalment inaccessible per tot seguit ubicar-la de nou. Així doncs, el procés serà el següent: primer executarem la comanda fdisk sobre el disc on treballarem...:

# fdisk /dev/vda

...i això ens portarà a un entorn interactiu on haurem d'indicar les opcions adients. Concretament:

• La tecla 'p' (de 'print') ens mostra l'estructura de particions del disc

• La tecla 'd' de ('delete') ens permetrà eliminar la partició triada a continuació (en el nostre cas, la nº1)

• La tecla 'n' de ('new') ens permetrà crear una nova partició, la qual indicarem que volem que sigui de "primària" (sempre que sigui possible serà recomanable que sigui així; de fet ja és l'opció per defecte), que sigui la nº1 de nou, que comenci al mateix sector que començava l'anterior partició nº1 (valor per defecte que se'n proposa) però que acabi, atenció, no al darrer sector disponible (perquè llavors estaríem recreant de nou una partició amb la mateixa mida que l'antiga) sinó que tingui "només" 30G, que és justament l'espai amb el què hem encongit el sistema de fitxers; noteu que per indicar mida en lloc d'un número final de sector cal precedir la xifra pel símbol "+". A la pregunta de si volem esborrar la "signatura" de la partició pretèrita podem contestar que sí.

• La tecla 'w' de ('write') cal prèmer-la per a què tots aquest canvis es facin efectius al disc

4. Un cop ja tenim l'espai buit per poder crear una nova partició, ho farem, de nou utilitzant l'eina fdisk, de forma similar al punt anterior:

# fdisk /dev/vda

Ara haurem de prèmer només la tecla 'n' (per crear una nova partició, la qual triarem que torni a ser primària, així que se li assignarà automàticament el nº4 perquè és la última xifra disponible per aquest tipus de particions (només n'hi poden haver quatre i ja n'hi ha tres al disc) i tindrà com a primer i darrer sector del disc el que la pròpia eina ens proposi, ja que seran el primer i darrer sector disponible d'espai buit, respectivament) i la tecla 'w' (per escriure els canvis en disc)

Podem confirmar, ja des de fora de la consola interactiva interna de l'eina fdisk, que, efectivament, tenim una nova partició ("/dev/vda4") amb una mida de prop de 50GB, tal com volíem, executant directament la comanda següent (equivalent a la tecla 'p' dins de la consola interactiva):

# fdisk -l /dev/vda

5. Finalment, li haurem d'assignar un sistema de fitxers a aquesta nova partició (és a dir, l'haurem de "formatar"). Això ho podem aconseguir fàcilment amb la següent comanda, la qual formatarà la partició indicada concretament en Ext4 (tot i que la pròpia comanda mkfs és capaç de formatar en molts altres formats diferents, si així ho desitjem), afegint-hi una etiqueta:

# mkfs.ext4 -L "Les meves dades" /dev/vda4

1. Observarem primer l'estructura de particions dels dispositius de blocs (discos, CD/DVD...) reconeguts pel sistema mitjançant la següent comanda

# lsblk

Tal com es pot veure a la captura següent, corresponent a la sortida de la comanda anterior, a més d'altres dispositius que no ens interessen (com els de tipus "loop" o "zram", per ús intern del sistema "Live", o la pròpia lectora de CD/DVD, "sr0"), en la plantilla utilitzada hi ha un disc anomenat "vda" de 100GB on destaca de molt per la seva mida la partició "vda3". Aquesta serà la partició que encongirem

# lsblk -o NAME,TYPE,SIZE,MOUNTPOINTS,FSTYPE,FSSIZE,FSUSED,FSAVAIL,FSUSE%

# df -hT

# file -s /dev/vda3

# btrfs filesystem show

2. Un cop reconeguda la partició d'interès com la "/dev/vda3", procedirem a encongir-la. Aquí cal tenir en compte un concepte molt important, que és que no és el mateix la partició en sí (que no és res més que una "caixa" buida reconeguda per Linux amb un inici i un final dins del disc) que el sistema de fitxers que conté (el qual representa la seva estructura interna). Això a la pràctica significa que hem de redimensionar les dues coses: en el cas d'engrandir, primer ho faríem amb la partició i seguidament, per poder fer ús efectiu d'aquest nou espai, ho faríem amb el sistema de fitxers; en el cas d'encongir (que és el cas d'aquesta pràctica), primer encongirem el sistema de fitxers per tal què pugui caber en la nova mida que tindrà la partició (això ho podrem fer, òbviament, sempre i quan encara hi hagi espai sense utilitzar dins del sistema de fitxers que ens permeti reduir la seva mida sense problema), la qual encongirem a continuació en un segon pas.

Així doncs, encongirem 50GB el sistema de fitxers de "/dev/vda3" amb les següents comandes. A banda de tenir en compte que la comanda btrfs filesystem resize només funciona en particions formatejades en Btrfs (en el cas de tenir un altre sistema de fitxers, caldria conèixer quina seria la comanda equivalent), cal saber que aquesta comanda només funciona en particions muntades, així que, tal com es mostra a continuació, haurem de muntar prèviament la partició en qüestió per poder executar-la (i desmuntar-la tot seguit):

# mkdir puntdemuntatge
# mount /dev/vda3 puntdemuntatge
# btrfs filesystem resize -50G puntdemuntatge
# umount puntdemuntatge
# rmdir puntdemuntatge

3. El següent pas, com hem dit, un cop encongit el sistema de fitxers, és encongir "el contenidor" on es troba, és a dir, la partició. Aquest pas és necessari perquè si no el féssim, hi haurà un espai inútil sense poder utilitzar, ja que per una banda no el podríem fer servir per emmagatzemar dades (ja que no estaria formatejat) però per l'altra estaria bloquejat per fer res en ell perquè constaria que aquest espai pertany a una determinada partició ja existent, i el que volem precisament és crear-ne una de nova en aquest espai sense format.

Una de les eines de gestió de particions més coneguda és fdisk. No obstant, no té cap opció per redimensionar particions, així que el mètode a utilitzar serà eliminar la partició actual i crear-ne una de nova començant pel mateix lloc que l'antiga amb una mida més petita (englobant tot el sistema de fitxers encongit prèviament, això sí). Si sorprén el fet que eliminar una partició no esborra la informació, hem de tenir present que la informació està emmagatzemada al sistema de fitxers i que les particions només són el mètode per accedir-hi: el que estem fent, doncs, és deixar la informació temporalment inaccessible per tot seguit ubicar-la de nou. Així doncs, el procés serà el següent: primer executarem la comanda fdisk sobre el disc on treballarem...:

# fdisk /dev/vda

...i això ens portarà a un entorn interactiu on haurem d'indicar les opcions adients. Concretament:

• La tecla 'p' (de 'print') ens mostra l'estructura de particions del disc

• La tecla 'd' de ('delete') ens permetrà eliminar la partició triada a continuació (en el nostre cas, la nº3)

• La tecla 'n' de ('new') ens permetrà crear una nova partició, la qual ha de ser la nº3 de nou, ha de començar al mateix sector que començava l'anterior partició nº3 (és a dir, hem de triar el valor per defecte que se'n proposa) però ha d'acabar, atenció, no al darrer sector disponible (perquè llavors estaríem recreant de nou una partició amb la mateixa mida que l'antiga) sinó que ha de tenir "només" 30G, que és justament l'espai amb el què hem encongit el sistema de fitxers; noteu que per indicar mida en lloc d'un número final de sector cal precedir la xifra pel símbol "+". A la pregunta de si volem esborrar la "signatura" de la partició pretèrita podem contestar que sí.

• La tecla 'w' de ('write') cal prèmer-la per a què tots aquest canvis es facin efectius al disc

4. Un cop ja tenim l'espai buit per poder crear una nova partició, ho farem, de nou utilitzant l'eina fdisk, de forma similar al punt anterior:

# fdisk /dev/vda

Ara haurem de prèmer només la tecla 'n' (per crear una nova partició, a la qual se li assignarà automàticament el nº5 perquè és la primera xifra disponible i tindrà com a primer i darrer sector del disc el que la pròpia eina ens proposi, ja que seran el primer i darrer sector disponible d'espai buit, respectivament) i la tecla 'w' (per escriure els canvis en disc)

Podem confirmar, ja des de fora de la consola interactiva interna de l'eina fdisk, que, efectivament, tenim una nova partició ("/dev/vda5") amb una mida de prop de 50GB, tal com volíem, executant directament la comanda següent (equivalent a la tecla 'p' dins de la consola interactiva):

# fdisk -l /dev/vda

5. Finalment, li haurem d'assignar un sistema de fitxers a aquesta nova partició (és a dir, l'haurem de "formatar"). Això ho podem aconseguir fàcilment amb la següent comanda, la qual formatarà la partició indicada concretament en Ext4 (tot i que la pròpia comanda mkfs és capaç de formatar en molts altres formats diferents, si així ho desitjem), afegint-hi una etiqueta:

# mkfs.ext4 -L "Les meves dades" /dev/vda5

Cada línia d'aquest arxiu consta de sis camps separats per un (o més) espais en blanc o per un tabulador, tant se val (per més informació, consulteu man fstab):

• El 1r camp començant per l'esquerra indica la partició que serà muntada durant l'arranc del sistema. Es pot indicar el seu nom directament (per exemple, "/dev/vda4") però també la seva etiqueta (així: LABEL="La meva etiqueta") o també el seu UUID (així, UUID="xxxx-xxx...")

• El 2n camp indica la ruta del seu punt de muntatge

• El 3r camp indica el sistema de fitxers en què està formatada aquesta partició (valors possibles són: "ext4", "xfs", "vfat" -per “FAT32”-, "ntfs" o "auto", entre altres; el valor "auto" serveix per no especificar cap sistema en concret i què sigui el sistema qui el determini ell sol en el moment de fer el muntatge)

• El 4r camp indica, separades per comes, les opcions de muntatge s'hi apliquen. Algunes de les més habituals es resumeixen a continuació, però per més detall es recomanda consultar man mount així com també man ext4 (en el cas de les particiones Ext4):

  • ro : Munta en mode de només lectura. Per defecte les muntatges es fan en mode escriptura (rw).

  • auto : Indica que la partició en qüestió es muntarà automàticament durant l'arranc. En altres paraules: és la manera "d'activar" aquesta línia. L'opció contrària és noauto, que serveix per "desactivar" la línia sense haver d'esborrar-la (fent, per tant, que només es pugui montar la partició de forma manual amb la comanda mount)

  • exec : Permet que es puguin executar els binaris existents a la partició en qüestió. L'opció contrària és noexec

  • sync : Fa que les escriptures a la partició en qüestió es realitzin de forma síncrona (és a dir, que s'apliquin immediatament). L'opció contrària és async, la qual implica que les escriptures es realitzin de forma asíncrona (és a dir, que totes les escriptures s'apliquin de cop passat un temps determinat).

  • defaults : Equival, entre altres, a les opcions "rw", "auto", "exec" i "async"

• El 5è camp actualment no s'utilitza i quasi sempre val 0

• El 6è camp indica si (i quan) la comanda fsck s'executarà quan es munti automàticament aquesta partició. Un valor 0 vol dir que no es comprova el sistema de fitxers, un valor 1 vol dir que sí i un valor 2 vol dir que sí, però després d'haver comprovat les particions marcades amb valor 1 (normalment la partició arrel del sistema sol tenir un 1 mentre la resta de particions pot tenir 0 o 2).

Així doncs, en el nostre cas, la línia que hauríem d'afegir hauria de ser similar a la següent:

/dev/vda4  /mnt/punt  ext4  defaults  0  0  

Un cop gravada una línia com l'anterior en l'arxiu "/etc/fstab", només caldrà reiniciar el sistema per tal què la partició en qüestió es munti automàticament (o, alternativament, executar la següent comanda per a què el muntatge s'efectuï de forma immediata):

$ sudo mount -a

En lloc d'utilitzar l'arxiu "/etc/fstab", una alternativa és fer ús de una de les múltiples funcionalitats que aporta el subsistema Systemd, present a la gran majoria de sistemes Linux actuals. En concret, la funcionalitat de justament muntar automàticament particions durant l'arranc del sistema.

Per aconseguir això, només cal crear dins de la carpeta "/etc/systemd/system" un arxiu amb extensió ".mount" el nom del qual sigui obligatòriament la ruta absoluta del punt de muntatge associat però eliminant la primera barra ("/"), corresponent a la carpeta arrel, i substituïnt la resta d'eventuals barres que apareguin a la ruta per guions ("-"). Per exemple, en el nostre cas, si el punt de muntatge és "/mnt/punt", aquest arxiu de configuració haurà de ser llavors "/etc/systemd/system/mnt-punt.mount"

L'interior d'aquest arxiu de configuració (el qual manté la mateixa estructura els fitxers de configuració de qualssevol altre tipus d'"units" Systemd, com ara els serveis, els "targets", etc) haurà de ser similar al següent:

[Unit]
Description=Fitxer de configuració del punt de muntatge "/mnt/punt" sobre la partició "/dev/vda4", formatada en Ext4 i utilitzant les opcions per defecte
[Mount]  
What=/dev/vda4
Where=/mnt/punt
Type=ext4
Options=defaults     
[Install]
WantedBy=multi-user.target

Un cop gravat l'arxiu anterior, per realitzar el muntatge immediatament es pot executar la comanda següent:

$ sudo systemctl start mnt-punt.mount

Però si volem que es faci automàticament a cada arrencada de forma automàtica, el que haurem d'executar és la comanda següent:

$ sudo systemctl enable mnt-punt.mount

En tot cas, sempre podrem saber si aquest punt de muntatge està actiu en un moment donat executant la comanda següent:

$ systemctl status mnt-punt.mount

La mateixa aplicació Gnome Disks que hem comentat en apartats anteriors també ens pot servir per definir que volem muntar una determinada partició de forma permanent. Concretament, si triem la partició en qüestió, pitjem sobre el botó amb el símbol de les rodes dentades i triem l'opció "Edita les opcions de muntatge", apareixerà un quadre com el següent, on podrem especificar, tal com es veu, la ruta desitjada pel punt de muntatge de la partició sel·leccionada, les opcions de muntatge desitjades, així com indicar el seu sistema de fitxers